Pujada de taxes

El Ministeri d'Educació ha proposat una nova mesura per pal · liar la crisi: augmentar les taxes universitàries i així recaptar 3000 milions d'euros.


 En l'actualitat els alumnes paguen entre un 15 i un 17 per cent del cost real de la matrícula (la qual oscil · la entre 5000 i 7000 euros). Amb la nova mesura, es pretén que els estudiants paguen fins a un 25% com a màxim, depenent de la situació econòmica de cada comunitat autònoma, que suposarà un augment de 540 € anuals.


 Per als repetidors, l'augment serà superior: la segona matrícula suposarà del 30% al 40% del cost, la tercera, del 65% al ​​75% i, en cas de requerir una quarta, del 90% al 100%, això és més de 6.000 euros que de mitjana costa una plaça a l'any.
 

D'aquesta manera, els estudiants ens veurem obligats a pagar unes quantitats tan elevades a les que no tots podrem fer front. Conseqüentment, només podran accedir a estudis universitaris aquells amb un major poder adquisitiu. Així doncs, el nombre d'alumnes per aula es veurà greument reduït.
 

D'altra banda, tot i que les beques augmenten en proporció al cost de la matrícula, el nombre d'alumnes que la sol · liciten serà també major, ja que, el poder adquisitiu de les famílies continuarà sent el mateix. Així que, d'aquesta manera, amb les mesures establertes l'únic que aconsegueixen és agreujar les desigualtats socials, convertint els estudis universitaris en un privilegi al qual només els més apoderats podran accedir.
I una vegada més, se'ns mostra l'educació com a reproductora de les desigualtats socials.

Però no nem a quedar-nos quiets; tres mesos després de les protestes conegudes com "La Primavera Valenciana", les manifestacions no han cessat i no van a cessar. Perquè ara més que mai el nostre futur com a estudiants, i especialment com a futurs docents, està en joc.

La Primavera Valenciana

La Primavera valenciana és el nom amb què es coneix a una sèrie de protestes esdevingudes a la ciutat de València durant el mes de febrer.

Tot va començar quan el nou govern espanyol va aprovar una reforma econòmica que retallava el pressupost destinat a l'educació, entre d'altres, justificant-se amb el tòpic de la crisi.

Com a conseqüència, el salari dels professors va disminuir i molts centres escolars van haver d'apagar la calefacció, reduir el servei de neteja o suspendre activitats tradicionals dels centres.

Un dels centres afectats va ser l'Institut públic Lluís Vives, que després dels estudiants haver estat refugiant-se del fred amb mantes, van decidir manifestar-se a les portes del mateix centre. Llavors, la policia va actuar violentament contra els protestants desarmats que només es reivindicaven pels seus drets.

Diversos alumnes menors d'edat van resultar ferits i, fins i tot, detinguts.

Ràpidament, la lamentable actuació policial va recórrer els mitjans de comunicació i les xarxes socials i, quatre dies després, el moviment estudiantil va organitzar una altra vaga pacífica que durament va tornar a ser reprimida. Va ser aleshores, quan els protestants van demanar la dimissió de Paula Sánchez de León, delegada del Govern de la Comunitat Valenciana. Aquesta mateixa nit es va celebrar una assemblea del moviment a la Facultat de Geografia i Història, en la qual es va decidir no parar les mobilitzacions.

Seguidament un gran nombre d'estudiants es van tancar a la facultat.

Durant els dies següents, la vaga es va generalitzar a tot el territori nacional i es van seguir realitzant manifestacions i assentades.

El cas més extrem va ser el de Barcelona, ​​ja que van arribar a destrossar el mobiliari urbà i comerços privats.

Des del meu punt de vista, no veig prudent l'actuació policial extremadament apabullant contra manifestants pacífics, ja que no som l'enemic, com va dir el Cap Superior de Policia. Som els grans afectats amb aquesta reforma rebutjada profundament per la societat, i com a ciutadans d'una democràcia que som, tenim tot el dret de manifestar el nostre descontentament amb els polítics.

Dinàmiques de grup

Fa un parell de setmanes, a classe vam fer una sessió de dinàmiques de grup, per tal de conèixer el que podem fer a les tutories de les nostres futures classes. A través d’elles arribem a conèixer millor els nostres companys, s’identifiquem amb alguns d’ells, sabem el que pensen, els seus gustos, aprenem a confiar en ells, a fer noves relacions o a consolidar les fetes, a expressar els nostres sentiments, etc., de manera que, tot el grup es veu involucrat i millora el sentiment d’unió de tot el col·lectiu.

Des del meu punt de vista, com a alumna, és d’agrair que algun mestre és preocupe per les relacions entre els seus alumnes i ajude a que es coneguen més a fons, de forma que puguen sorgir noves relacions d’amistat.

Tal volta, d’ací a que jo arribe a tindre una classe per poder aplicar aquestes dinàmiques  ja se m’hagin oblidat, així que, com em van agradar molt i tenia l’oportunitat, les vaig fer:

des de fa dos anys que sóc monitora dels juniors i  tinc un grup de 17 xiquetes d’onze anys, amb el qual estaré durant cinc anys que dura el moviment juvenil. L’equip està format per les xiques de les dos classes de 5é de Primària d’un mateix col·legi, per tant, es coneixen però sempre estan una mica separades pel grupet de classe. D’aquesta manera, vaig decidir fer ús del que havíem fet nosaltres a  classe i així apropar-les més entre elles.

He de dir que tant les xiquetes com jo vam acabar encantades amb la reunió d’aquell dissabte, ja que vam passar una bona estona coneixent-se, les xiquetes que es sentien una mica més apartades del grup van poder solucionar les seues discrepàncies amb la resta, el grup va acabar molt més consolidat que al principi i vaig aconseguir sembrar en elles el sentiment d’equip, d’unió, que des de fa dos anys anava configurant-se.

Les TIC a l'aula

La setmana passada el meu grup de treball i jo vam exposar a classe un treball sobre l’aplicació de les Tic a l’aula. Aquest tema va ser elegit per part de les tres sense cap dubte, degut a la necessitat que vam trobar de fer veure als nostres companys la importància d’aquest tema a l’actualitat. I es que, la societat canvia, evoluciona i li sorgeixen noves necessitats, les quals han de ser respostes per l’escola. Per tant, com que la societat actualment té la necessitat de fer ús de les Noves Tecnologies per a així avançar dia a dia, l’escola no pot, ni ha de quedar-se enrederida i ha d’aplicar les TIC a l’aula.

Amb aquesta nova mirada a l’escola, les metodologies necessariament també han de canviar: l’alumne recerca per la seua banda la informació i els coneixements que necessita saber, i el mestre actua com a guia d’aquesta recerca ajudant en tot moment l’alumne. El mestre, així ha de fer-ho perquè, en la Societat del Coneixement en la que ens trobem submergits, encontrem al nostre abast una gran quantitat d’informació, entre la qual, poden haver-hi moltes mentides, fal·làcies i informació no contrastada i/o argumentada. Així, al contrari que abans, on el saber i els coneixements sols podien procedir dels llibres i del mestre, de forma que el que es deia era al veritat i no hi havia possibilitat de desmentir-ho, ara trobem gran varietat de fonts d’informació, però aquesta s’encontra més desorganitzada i amb menys certeses.

L’aplicació de les TIC a l’aula produeix molts avantatges, entre altres, permet treballar els últims esdeveniments ocorreguts; aprenentatge autònom i significatiu per part dels alumnes; permet atendre a la diversitat; augmenta l’interés i la motivació; major cooperació i col·laboració.

Per altra banda, cal aclarir que l’ús de les tecnologies a classe no ha de substituir necessariament els llibres de text, sinó que tots dos han de ser complementaris, juntament amb les explicacions del professor.

Així doncs, per a que l’ús d’aquestes siga complet, l’Administració ha de proporcionar majors recursos econòmics i materials i no retallar pressupostos per a l’educació; però el que és més important, els mestres han de desprendre’s dels prejudicis d’aquesta nova forma de mirar i entendre l’escola, han de desprendre’s de la metodologia tradicional.

Una recomanació i un advertiment:

La recomanació és no actuïs com a mestre/a les 24h del dia, siguis pare o mare, amic o amiga, veí o veïna, amant o més amant... però procura deixar al penjador el posat de mestre o de mestra. El nostre col•lectiu és molt pesat. Els mestres necessitem de tant en tant desprogramar-nos.

I ara l’advertiment: l’ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si be és cert q pots decidir no actuar com a mestre les 24h del dia, també és cert q durant aquestes 24 hores i totes les 24 hores q vinguin al darrere viuràs com a mestre. Això vol dir q miraràs amb una sensibilitat especial els infants i els joves. Això vol dir que sempre buscaràs la manera de fer entendre per als altres cada un dels aprenentatges interessants que facis en aquesta vida. Recorda que l’important no és saber moltes matemàtiques o molta llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o a través de la llengua. Un bon mestre sap fer veure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana. Un bon mestre ensenya allò que és, és a dir, una manera de fer front a la vida, i és allò que ensenya, perquè pensa l’experiència humana a través de la plàstica, de l’educació física, de la llengua o de les matemàtiques. És per això q afirmem sense cap mena de dubte que has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre. [...]Aviat ensenyaràs allò que ets, aviat seràs allò que ensenyis.

Va de mestres: Carta als mestres que comencen.

Cela, J. i Palou, J.



L'escola com a reproductora de la ideologia del govern

El PP es planteja introduir a l’escola l’esperit empresarial.

Els empresaris volen que el Govern remarque la seua imatge en l’assignatura que substitueix a Educació per a la Ciutadania.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, afirma que la assignatura d’Educació per a la Ciutadania es una fidel reproducció del pensament socialista i, per tant, els llibres de l’assignatura critiquen el capitalisme. Fins i tot, extrau un exemple d’aquests llibres: “El neoliberalismo perjudica a todos los trabajadores, pero sobre todo a las mujeres trabajadoras”. El llibre explica que les dones són “el grupo laboral más débil, el que tiene una sindicación más baja, el más dócil y, con mucha frecuencia, el más necesitado de ingresos". Però, s’ha descobert que aquest exemple que exposà al Congrés el ministre com a justificació de l’eliminació de Ciutadania no va ser extret d’un llibre d’aquesta assignatura, sinó d’un assaig crític sobre el capitalisme que mai va ser utilitzat a les aules.

Per açò, els conservadors creuen que l’esperit emprenedor s’ha d’enfortir des del primer moment als col·legis. Per a això, el Govern de la Comunitat de Madrid ha dut a terme un projecte en el que ensenyen als xiquets de quint de Primaria de deu col·legis diferents, tant públics com privats, formació en cultura emprenedora.

És ara, quan llig aquesta notícia (http://www.publico.es/espana/422490/el-pp-planea-introducir-en-la-escuela-el-espiritu-empresarial), que veig la part pràctica de tot allò del pensament neoliberal i la reproducció ideològica a les escoles. El que el Govern vol realment és imposar la ideologia neoliberal, sense criticar-la ni reflexionar, sinó reproduir-la directament a través dels continguts de les assignatures. D’aquesta manera els xiquets adquireixen els valors capitalistes: individualisme, competitivitat extrema, obsessió per tot allò que done resultats visibles i mesurables, relativisme moral (el fi justifica els mitjans. No importa la moral, importa l’èxit), privatització dels bens i dels serveis, el benefici particular, tot es sotmet a les lleis del mercat, consumisme, etc.

Per a que després diguen que l'escola és imparcial.

La importància de ser mestre

La meua primera setmana a València. Si, per fi sóc universitària. M’ha costat, però per fi estic estudiant el que sempre he somiat, MAGISTERI.

Eixir al carrer. Tot és nou per a mi: barri, veïns, facultat, companys de classe, mestres, etc.

Conèixer gent nova, hola, què tal?, com et diuen?, hola, jo sóc Sara, i què estàs estudiant?, magisteri, i tu?, bahh magisteri... què fàcil, segur que es passeu els dies pintant i cantant cançons, què no és molt més que el que després aneu a fer. Pegar mitja volta i anar-te’n. Per a què contestar; pobra ignorant. De segur que si eixa persona i tots el enginyers, advocats i demés professionals no hagueren tingut els mestres que van tindre a l’escola, mai no hagueren aconseguit ser el que són. I ahí recau la importància del mestre: el mestre és el que t’ensenya a escriure i a llegir. Però el que també t’ensenya a comprendre el que llitges, a saber interpretar-ho (cosa fonamental en aquesta societat) i, especialment, a saber criticar-ho. Ser mestre no és sols ensenyar mates, llengua valenciana o coneixement del medi. Ser mestres és ensenyar uns valors, unes actituds i unes pautes de conducta essencials per a conviure en una societat democràtica.

No obstant, aquesta feina va més enllà: com hem pogut concloure, l’escola està fortament lligada a la societat; de fet, és la que ha de respondre a les necessitats d’aquesta. Com que la societat evoluciona, l’escola no pot quedar-se estancada i no evolucionar amb ella. Per tant, els mestres sempre han de estar en constant formació per a aconseguir que l’escola desenvolupe un paper actiu i constructiu. És a dir, l’escola ha de transformar la societat, ha de transformar el mateix ordre social. Conseqüentment, quan els mestres fan be la seua feina, la societat millora dia a dia i, així, un mestre rere en l’altre podem anar canviant el món a poc a poc.

Si volem canviar el món, que millor que començar per el principi, per els menuts, per aquells que es queda tot un camí per recórrer, un camí ple de dificultats i obstacles, però que sens dubte podran superar si nosaltres els acompanyem.

Com diu un proverbi xinés, “la vida d’un xiquet és com un tros de paper, sobre el qual tot el que passa deixa una senyal”.