Eixir al carrer. Tot és nou per a mi: barri, veïns, facultat, companys de
classe, mestres, etc.
Conèixer gent nova, hola, què tal?, com et diuen?, hola, jo sóc Sara, i què
estàs estudiant?, magisteri, i tu?, bahh magisteri... què fàcil, segur que es
passeu els dies pintant i cantant cançons, què no és molt més que el que
després aneu a fer. Pegar mitja volta i anar-te’n. Per a què contestar; pobra
ignorant. De segur que si eixa persona i tots el enginyers, advocats i demés
professionals no hagueren tingut els mestres que van tindre a l’escola, mai no
hagueren aconseguit ser el que són. I ahí recau la importància del mestre: el
mestre és el que t’ensenya a escriure i a llegir. Però el que també t’ensenya a
comprendre el que llitges, a saber interpretar-ho (cosa fonamental en aquesta
societat) i, especialment, a saber criticar-ho. Ser mestre no és sols ensenyar
mates, llengua valenciana o coneixement del medi. Ser mestres és ensenyar uns
valors, unes actituds i unes pautes de conducta essencials per a conviure en
una societat democràtica.
No obstant, aquesta feina va més enllà: com hem pogut concloure, l’escola
està fortament lligada a la societat; de fet, és la que ha de respondre a les
necessitats d’aquesta. Com que la societat evoluciona, l’escola no pot
quedar-se estancada i no evolucionar amb ella. Per tant, els mestres sempre han
de estar en constant formació per a aconseguir que l’escola desenvolupe un
paper actiu i constructiu. És a dir, l’escola ha de transformar la societat, ha
de transformar el mateix ordre social. Conseqüentment, quan els mestres fan be
la seua feina, la societat millora dia a dia i, així, un mestre rere en l’altre
podem anar canviant el món a poc a poc.
Si volem canviar el món, que millor que començar per el principi, per els
menuts, per aquells que es queda tot un camí per recórrer, un camí ple de
dificultats i obstacles, però que sens dubte podran superar si nosaltres els
acompanyem.
Com diu un proverbi xinés, “la vida d’un xiquet és com un tros de paper,
sobre el qual tot el que passa deixa una senyal”.
