La importància de ser mestre

La meua primera setmana a València. Si, per fi sóc universitària. M’ha costat, però per fi estic estudiant el que sempre he somiat, MAGISTERI.

Eixir al carrer. Tot és nou per a mi: barri, veïns, facultat, companys de classe, mestres, etc.

Conèixer gent nova, hola, què tal?, com et diuen?, hola, jo sóc Sara, i què estàs estudiant?, magisteri, i tu?, bahh magisteri... què fàcil, segur que es passeu els dies pintant i cantant cançons, què no és molt més que el que després aneu a fer. Pegar mitja volta i anar-te’n. Per a què contestar; pobra ignorant. De segur que si eixa persona i tots el enginyers, advocats i demés professionals no hagueren tingut els mestres que van tindre a l’escola, mai no hagueren aconseguit ser el que són. I ahí recau la importància del mestre: el mestre és el que t’ensenya a escriure i a llegir. Però el que també t’ensenya a comprendre el que llitges, a saber interpretar-ho (cosa fonamental en aquesta societat) i, especialment, a saber criticar-ho. Ser mestre no és sols ensenyar mates, llengua valenciana o coneixement del medi. Ser mestres és ensenyar uns valors, unes actituds i unes pautes de conducta essencials per a conviure en una societat democràtica.

No obstant, aquesta feina va més enllà: com hem pogut concloure, l’escola està fortament lligada a la societat; de fet, és la que ha de respondre a les necessitats d’aquesta. Com que la societat evoluciona, l’escola no pot quedar-se estancada i no evolucionar amb ella. Per tant, els mestres sempre han de estar en constant formació per a aconseguir que l’escola desenvolupe un paper actiu i constructiu. És a dir, l’escola ha de transformar la societat, ha de transformar el mateix ordre social. Conseqüentment, quan els mestres fan be la seua feina, la societat millora dia a dia i, així, un mestre rere en l’altre podem anar canviant el món a poc a poc.

Si volem canviar el món, que millor que començar per el principi, per els menuts, per aquells que es queda tot un camí per recórrer, un camí ple de dificultats i obstacles, però que sens dubte podran superar si nosaltres els acompanyem.

Com diu un proverbi xinés, “la vida d’un xiquet és com un tros de paper, sobre el qual tot el que passa deixa una senyal”.