Una recomanació i un advertiment:

La recomanació és no actuïs com a mestre/a les 24h del dia, siguis pare o mare, amic o amiga, veí o veïna, amant o més amant... però procura deixar al penjador el posat de mestre o de mestra. El nostre col•lectiu és molt pesat. Els mestres necessitem de tant en tant desprogramar-nos.

I ara l’advertiment: l’ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si be és cert q pots decidir no actuar com a mestre les 24h del dia, també és cert q durant aquestes 24 hores i totes les 24 hores q vinguin al darrere viuràs com a mestre. Això vol dir q miraràs amb una sensibilitat especial els infants i els joves. Això vol dir que sempre buscaràs la manera de fer entendre per als altres cada un dels aprenentatges interessants que facis en aquesta vida. Recorda que l’important no és saber moltes matemàtiques o molta llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o a través de la llengua. Un bon mestre sap fer veure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana. Un bon mestre ensenya allò que és, és a dir, una manera de fer front a la vida, i és allò que ensenya, perquè pensa l’experiència humana a través de la plàstica, de l’educació física, de la llengua o de les matemàtiques. És per això q afirmem sense cap mena de dubte que has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre. [...]Aviat ensenyaràs allò que ets, aviat seràs allò que ensenyis.

Va de mestres: Carta als mestres que comencen.

Cela, J. i Palou, J.