Fa un parell de
setmanes, a classe vam fer una sessió de dinàmiques de grup, per tal de conèixer
el que podem fer a les tutories de les nostres futures classes. A través d’elles
arribem a conèixer millor els nostres companys, s’identifiquem amb alguns d’ells,
sabem el que pensen, els seus gustos, aprenem a confiar en ells, a fer noves
relacions o a consolidar les fetes, a expressar els nostres sentiments, etc.,
de manera que, tot el grup es veu involucrat i millora el sentiment d’unió de
tot el col·lectiu.
Des del meu punt
de vista, com a alumna, és d’agrair que algun mestre és preocupe per les
relacions entre els seus alumnes i ajude a que es coneguen més a fons, de forma
que puguen sorgir noves relacions d’amistat.
Tal volta, d’ací a
que jo arribe a tindre una classe per poder aplicar aquestes dinàmiques ja se m’hagin oblidat, així que, com em van
agradar molt i tenia l’oportunitat, les vaig fer:
des de fa dos
anys que sóc monitora dels juniors i tinc un grup de 17 xiquetes d’onze anys, amb
el qual estaré durant cinc anys que dura el moviment juvenil. L’equip està
format per les xiques de les dos classes de 5é de Primària d’un mateix col·legi,
per tant, es coneixen però sempre estan una mica separades pel grupet de
classe. D’aquesta manera, vaig decidir fer ús del que havíem fet nosaltres a classe i així apropar-les més entre elles.
He de dir que tant
les xiquetes com jo vam acabar encantades amb la reunió d’aquell dissabte, ja
que vam passar una bona estona coneixent-se, les xiquetes que es sentien una
mica més apartades del grup van poder solucionar les seues discrepàncies amb la
resta, el grup va acabar molt més consolidat que al principi i vaig aconseguir sembrar
en elles el sentiment d’equip, d’unió, que des de fa dos anys anava
configurant-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario