La Primavera Valenciana

La Primavera valenciana és el nom amb què es coneix a una sèrie de protestes esdevingudes a la ciutat de València durant el mes de febrer.

Tot va començar quan el nou govern espanyol va aprovar una reforma econòmica que retallava el pressupost destinat a l'educació, entre d'altres, justificant-se amb el tòpic de la crisi.

Com a conseqüència, el salari dels professors va disminuir i molts centres escolars van haver d'apagar la calefacció, reduir el servei de neteja o suspendre activitats tradicionals dels centres.

Un dels centres afectats va ser l'Institut públic Lluís Vives, que després dels estudiants haver estat refugiant-se del fred amb mantes, van decidir manifestar-se a les portes del mateix centre. Llavors, la policia va actuar violentament contra els protestants desarmats que només es reivindicaven pels seus drets.

Diversos alumnes menors d'edat van resultar ferits i, fins i tot, detinguts.

Ràpidament, la lamentable actuació policial va recórrer els mitjans de comunicació i les xarxes socials i, quatre dies després, el moviment estudiantil va organitzar una altra vaga pacífica que durament va tornar a ser reprimida. Va ser aleshores, quan els protestants van demanar la dimissió de Paula Sánchez de León, delegada del Govern de la Comunitat Valenciana. Aquesta mateixa nit es va celebrar una assemblea del moviment a la Facultat de Geografia i Història, en la qual es va decidir no parar les mobilitzacions.

Seguidament un gran nombre d'estudiants es van tancar a la facultat.

Durant els dies següents, la vaga es va generalitzar a tot el territori nacional i es van seguir realitzant manifestacions i assentades.

El cas més extrem va ser el de Barcelona, ​​ja que van arribar a destrossar el mobiliari urbà i comerços privats.

Des del meu punt de vista, no veig prudent l'actuació policial extremadament apabullant contra manifestants pacífics, ja que no som l'enemic, com va dir el Cap Superior de Policia. Som els grans afectats amb aquesta reforma rebutjada profundament per la societat, i com a ciutadans d'una democràcia que som, tenim tot el dret de manifestar el nostre descontentament amb els polítics.