Una recomanació i un advertiment:

La recomanació és no actuïs com a mestre/a les 24h del dia, siguis pare o mare, amic o amiga, veí o veïna, amant o més amant... però procura deixar al penjador el posat de mestre o de mestra. El nostre col•lectiu és molt pesat. Els mestres necessitem de tant en tant desprogramar-nos.

I ara l’advertiment: l’ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si be és cert q pots decidir no actuar com a mestre les 24h del dia, també és cert q durant aquestes 24 hores i totes les 24 hores q vinguin al darrere viuràs com a mestre. Això vol dir q miraràs amb una sensibilitat especial els infants i els joves. Això vol dir que sempre buscaràs la manera de fer entendre per als altres cada un dels aprenentatges interessants que facis en aquesta vida. Recorda que l’important no és saber moltes matemàtiques o molta llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o a través de la llengua. Un bon mestre sap fer veure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana. Un bon mestre ensenya allò que és, és a dir, una manera de fer front a la vida, i és allò que ensenya, perquè pensa l’experiència humana a través de la plàstica, de l’educació física, de la llengua o de les matemàtiques. És per això q afirmem sense cap mena de dubte que has escollit un ofici que t’acompanyarà per sempre. [...]Aviat ensenyaràs allò que ets, aviat seràs allò que ensenyis.

Va de mestres: Carta als mestres que comencen.

Cela, J. i Palou, J.



L'escola com a reproductora de la ideologia del govern

El PP es planteja introduir a l’escola l’esperit empresarial.

Els empresaris volen que el Govern remarque la seua imatge en l’assignatura que substitueix a Educació per a la Ciutadania.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, afirma que la assignatura d’Educació per a la Ciutadania es una fidel reproducció del pensament socialista i, per tant, els llibres de l’assignatura critiquen el capitalisme. Fins i tot, extrau un exemple d’aquests llibres: “El neoliberalismo perjudica a todos los trabajadores, pero sobre todo a las mujeres trabajadoras”. El llibre explica que les dones són “el grupo laboral más débil, el que tiene una sindicación más baja, el más dócil y, con mucha frecuencia, el más necesitado de ingresos". Però, s’ha descobert que aquest exemple que exposà al Congrés el ministre com a justificació de l’eliminació de Ciutadania no va ser extret d’un llibre d’aquesta assignatura, sinó d’un assaig crític sobre el capitalisme que mai va ser utilitzat a les aules.

Per açò, els conservadors creuen que l’esperit emprenedor s’ha d’enfortir des del primer moment als col·legis. Per a això, el Govern de la Comunitat de Madrid ha dut a terme un projecte en el que ensenyen als xiquets de quint de Primaria de deu col·legis diferents, tant públics com privats, formació en cultura emprenedora.

És ara, quan llig aquesta notícia (http://www.publico.es/espana/422490/el-pp-planea-introducir-en-la-escuela-el-espiritu-empresarial), que veig la part pràctica de tot allò del pensament neoliberal i la reproducció ideològica a les escoles. El que el Govern vol realment és imposar la ideologia neoliberal, sense criticar-la ni reflexionar, sinó reproduir-la directament a través dels continguts de les assignatures. D’aquesta manera els xiquets adquireixen els valors capitalistes: individualisme, competitivitat extrema, obsessió per tot allò que done resultats visibles i mesurables, relativisme moral (el fi justifica els mitjans. No importa la moral, importa l’èxit), privatització dels bens i dels serveis, el benefici particular, tot es sotmet a les lleis del mercat, consumisme, etc.

Per a que després diguen que l'escola és imparcial.

La importància de ser mestre

La meua primera setmana a València. Si, per fi sóc universitària. M’ha costat, però per fi estic estudiant el que sempre he somiat, MAGISTERI.

Eixir al carrer. Tot és nou per a mi: barri, veïns, facultat, companys de classe, mestres, etc.

Conèixer gent nova, hola, què tal?, com et diuen?, hola, jo sóc Sara, i què estàs estudiant?, magisteri, i tu?, bahh magisteri... què fàcil, segur que es passeu els dies pintant i cantant cançons, què no és molt més que el que després aneu a fer. Pegar mitja volta i anar-te’n. Per a què contestar; pobra ignorant. De segur que si eixa persona i tots el enginyers, advocats i demés professionals no hagueren tingut els mestres que van tindre a l’escola, mai no hagueren aconseguit ser el que són. I ahí recau la importància del mestre: el mestre és el que t’ensenya a escriure i a llegir. Però el que també t’ensenya a comprendre el que llitges, a saber interpretar-ho (cosa fonamental en aquesta societat) i, especialment, a saber criticar-ho. Ser mestre no és sols ensenyar mates, llengua valenciana o coneixement del medi. Ser mestres és ensenyar uns valors, unes actituds i unes pautes de conducta essencials per a conviure en una societat democràtica.

No obstant, aquesta feina va més enllà: com hem pogut concloure, l’escola està fortament lligada a la societat; de fet, és la que ha de respondre a les necessitats d’aquesta. Com que la societat evoluciona, l’escola no pot quedar-se estancada i no evolucionar amb ella. Per tant, els mestres sempre han de estar en constant formació per a aconseguir que l’escola desenvolupe un paper actiu i constructiu. És a dir, l’escola ha de transformar la societat, ha de transformar el mateix ordre social. Conseqüentment, quan els mestres fan be la seua feina, la societat millora dia a dia i, així, un mestre rere en l’altre podem anar canviant el món a poc a poc.

Si volem canviar el món, que millor que començar per el principi, per els menuts, per aquells que es queda tot un camí per recórrer, un camí ple de dificultats i obstacles, però que sens dubte podran superar si nosaltres els acompanyem.

Com diu un proverbi xinés, “la vida d’un xiquet és com un tros de paper, sobre el qual tot el que passa deixa una senyal”.